Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, te 16.000 habitants, és una població de la plana de Lleida just al començament d'una petita serra, prop de la qual passa el riu Ondara.

Situada a la cruïlla de l'autovia A2 de Madrid a Barcelona i la carretera de Tarragona a Vielha i Andorra. On destaca el tossal de Sant Eloi, un parc d'unes 20 hectàrees i una església romànica del segle XIII.

El clima és mediterrani amb certes influències al clima continental.

-Tàrrega: Parc de Sant Eloi, la Fira del Teatre al carrer
-Vallfogona del Riu Corb: Balneari
-Guimerà: La Torre, l’Església, la Bobera, Mercat Medieval
-Vallbona de les Monges: Monestir, Ruta del Cister
-Verdú: Festa del Vi i de la Verema, fira del Càntir, Ceràmica, el Castell, museu del joguet
-Almenara Alta: la torre de defensa
-Anglesola: Festa dels tres tombs i Fira Medieval, museu del Carro
-Agramunt: Fira del Torró, Església, Casa de la poesia
-Belianes: Festa de l’Oli i antic molí de l’Oli
-Bellpuig: Circuit de motocròs, Església, Convent de Sant Bartomeu
-La Fuliola: Festa del Segar i del Batre
-Ivars: Estany d’Ivars
-Belltall: Parc Eòlic
Rutes que es poden fer:
-Ruta del vi
-Ruta de l’oli
-Ruta dels Castells
-Rutes del Canal d’Urgell
-Ruta del Cister
-Rutes en BTT
Per a més informació de les rutes que podeu fer a la comarca de l’Urgell podeu entrar a: www.lleidatur.com; www.turismeurgell.cat; www.larutadelcister.info; www.aralleida.cat.

L'Urgell és una comarca al centre de Catalunya, entre la Noguera i la Segarra, comunicada per l'autovia A2 (Madrid-Barcelona) i la carretera C14 (Montblanc-Andorra).
Es poden distingir quatre contrades amb característiques pròpies: el sector del Pla d'Urgell, la Ribera de Sió, la conca del riu d'Ondara i la vall del Corb.
La comarca actual de l'Urgell es compon de vint municipis, que comprenen una superfície total de 579,73 km², amb una població de 36.670 habitants (2009). La base econòmica de l'Urgell gira entorn de l'agricultura, la ramaderia i l'elaboració i transformació dels productes agropecuaris.
Tàrrega és la població més important, a més d'un terç de la població comarcal i nombroses indústries. Destaquen Agramunt i Bellpuig.

L'Urgell és al bell mig de les planes de Ponent, entorn de la ciutat de Tàrrega, cap comarcal i centre comercial, de serveis i de comunicacions d'un sector de la plana.
Comprèn part de la plana d'Urgell, recorreguda pel riu d'Ondara.
Cap al nord el relleu és accidentat per la serra d'Almenara (459 msnm) i la vall del Sió, zones ZEPA d'especial protecció per les aus, on s'ha establert Agramunt. Al sud hi ha la vall del riu Corb, amb relleus esglaonats, que limiten amb la Segarra i la Conca de Barberà (serra del Tallat, 803 msnm).

El clima de l'Urgell és mediterrani amb influència continental. L'escassa diferència altitudinal entre els diversos sectors de la comarca no condiciona gaires contrasts climàtics en l'interior de la comarca.
Es nota una accentuació en l'oscil·lació tèrmica en la part mitjana i inferior de la comarca.
Les boires d'inversió tèrmica són freqüents de tardor a primavera els dies de calma. Les boires poden aixecar-se durant el dia, però poden esta més d'una setmana seguida.
Quan les temperatures baixen sota zero hi ha boira, es forma gebre a les terres i plantes

Més del 80% de la superfície de la comarca de l'Urgell és conreada.
Resta ben poc de la vegetació natural, excepte als sectors de muntanya dels extrems nord i sud de la comarca.

Es considera que la vegetació natural a gairebé tota la comarca seria un bosc de carrasca, encara que actualment ben pocs carrascars ( zona ZEPA )
Hi ha bosquets de carrasques en alguns indrets de les serres septentrionals (Almenara, Montclar) i en algun racó de la serra del Tallat.
El carrascar és un bosc de creixement lent, que ha estat destruït per a establir-hi conreus, per a obtenir pastures, o simplement com a conseqüència de l'explotació forestal.

A les nostres contrades hi ha una bona quantitat de restaurants de molt bona qualitat, molts d'ells desconeguts,  amb una gran varietat de receptes, on es barregen els sabors tradicionals amb les noves textures, ingredients nous  amb productes de sempre i tots de proximitat.

Aquesta gran riquesa gastronómica del present i del passat, s'uneixen per crear i elaborar plats tradicionals com caragols, peus de porc, cassola de troç, brasa ...

També una serie d'establiments fan una oferta molt variada de cuina d'autor amb plats originals amb productes de qualitat de la comarca, ben cuinats i amb bona presentació.

Els maridatges amb vins de la terra amb Denominació d'Origen Costers del Segre, i concretament de les subzones de la nostra comarca, Urgell,  Valls del Riu Corb o Artesa de Segre, fan de la cuina de la zona una molt bona oferta de plats amb imaginació i preus raonables.

El Sió ha significat des de sempre un riu poc conegut, però malgrat el seu poc cabal és un riu llarg i ha esdevingut un espai de frontera en la història d’aquestes terres, com també un espai geogràfic comú de comunicació social, cultural i econòmica seguint una forma longitudinal entre els pobles respecte al riu.

Els castells de frontera, als segles X, XI i XII, van representar una autèntica xarxa defensiva del territori.
El Sió neix a Gàver, a l’Alta Segarra, agafant fins i tot aigües de l’alta Anoia (Segarra històrica), travessa la Segarra, l'Urgell la Noguera i desemboca a l’altura de Balaguer. Té aproximadament uns 70 km de recorregut.

El riu Sió ens determinarà, doncs, un recorregut temàtic que coincideix plenament amb les línies de frontera que es creen a la Marca Superior cap al final del segle X i començament del XI i que dibuixen un paisatge històric i monumental molt característic.

Elements clau de la ruta

Al llarg de la ruta hi ha diferents castells que ja tenen organitzada la visita guiada des de fa molts anys i es comercialitzen dins la xarxa “Castells de Lleida”, www.castellsdelleida.com. Aquests castells són:

• Montsonís ( la Noguera )
• Montclar ( l'Urgell )
• Florejacs ( la Segarra )
• Les Pallargues ( la Segarra )
• Vicfred ( la Segarra )
• Concabella ( la Segarra )
• Formós ( la Noguera )

Als diferents trams de la ruta es poden trobar mes de cent castells, alguns d'ells visitables i llocs amb un alt valor monumental i capacitat d’acollida, com ara Balaguer, Agramunt i Sant Guim de Freixenet, vinculant altres elements patrimonials de la ruta com per exemple Vergós Guerrejat, les Oluges, Montfalcó Murallat, Malgrat, Castellmeià, Montcortés, l’Aranyó, Ratera, les Sitges, Preixens, Almenara...

Llistat de Castells i indrets per visitar

• Gàver (lloc de naixement del riu Sió)
• Montfalcó Murallat
• Cervera (Paeria, Universitat, Carrer de les Bruixes…)
• Sant Ramon (monasteri)
• L’Aranyó
• Montcortés
• Vicfred(visita guiada interior)
• Castellmeià
• Concabella (Centre d’Interpretació dels Castells del Sió)
• Ratera
• Guissona(restes romanes)
• Castellnou d’Ossó (torre romana amb restes de castell medieval)
• Les Pallargues(visita guiada interior).
• Florejacs (visita guiada interior).
• Les Sitges
• Agramunt (església romànica de Santa Maria)
• Torre de Almenara
• Montclar (visita guiada interior)
• Montsonís (visita guiada interior)
• Castell Formós (Balaguer)

FUNDACIÓ PRIVADA ESPAI GUINOVART D’AGRAMUNT

Pl. del Mercat, 1- Tel. 973 390 904
info@espaiguinovart.cat, www.espaiguinovart.cat

L’Espai Guinovart està situat a l’antic mercat municipal de la vila bastit per l’arquitecte Domènec i Torres que l’Ajuntament d’Agramunt va cedir a l’any 1994, per a la ubicació d’un centre d’art. L’Espai Guinovart és un espai on s’ exposa l’obra del pintor contemporani Josep Guinovart, i on es realitzen activitats diverses: exposicions temporals, jornades, concerts, recitals… tot amb la voluntat d’apropar l’art a la gent.
Horari: dijous i divendres, de 10 a 13 h. Dissabte, d’11 a 14 h i de 17 a 19 h
Diumenge, d’11 a 14 h.

MUSEU DEL TORRO I LA XOCOLATA D’AGRAMUNT

Ctra. de Tàrrega, Km 1- Tel. 973 390 607,
museu@vicens.com, www.vicens.com

Un recorregut a través de la història que us portarà a descobrir els orígens i l’elaboració del torró i la xocolata,
i la trajectòria de l’empresa Torrons Vicens, a través d’imatges, sons i olors.
Horari: de dimarts a dissabte, de 10.30 a 13.30 h i de 15 a 19 h. Diumenges i festius, de 10 a 15 h.

FUNDACIÓ PRIVADA GUILLEM VILADOT LO PARDAL D’AGRAMUNT

Pl. del Pare Gras, 5- Tel. 973 391 089 , Oficina de Turisme d’Agramunt
turisme@agramunt.cat, www.lopardal.com

La Fundació Privada Guillem Viladot “Lo Pardal” va ser creada per a preservar les obres de Guillem Viladot (Agramunt, 1922 – Barcelona, 1999).
Aquest agramuntí va desenvolupar una recerca creativa que el va dur a la “poesia visual”, disciplina que sobrepassa la normativa del llenguatge escrit per a desencadenar imatges de valor poètic.
La seva obra es divideix en 3 fases ben marcades: la narrativa, la poesia visual i les volumetries.
En aquestes dues últimes etapes de les obres de Guillem Viladot s’hi poden trobar diferents objectes, entre els quals abunden les eines del camp, peces d’automòbils, etc., que els treu del seu context original, els transforma, i els dóna valor poètic, allunyat de les limitacions del llenguatge escrit.
Horari: visites concertades.

MUSEU ETNOLÒGIC MUNICIPAL D’AGRAMUNT

Pl. del Mercat, 1- tel. 973 31 10 89, Oficina de Turisme d’Agramunt
turisme@agramunt.cat, www.agramunt.cat

El setembre de l’any 1980 s’inaugurà el Museu Etnològic Municipal situat als baixos de l’edifici on hi ha l’Espai Guinovart.
Aquest museu compta amb una nombrosa col·lecció d’eines agrícoles i d’antics oficis artesanals, objectes casolans, material arquitectònic i fotografies antigues de la població cedides per agramuntins.
En aquest museu s’hi pot trobar: una reu romana, una tenalla d’oli d’època romana, el tros d’un mosaic romà de Castellnou d’Agramunt, la màquina del rellotge del campanar que es va ser servir fins al 1991, una màquina de cine procedent d’un dels tres cinemes que hi havia hagut a la població, un tros de la porta de l’Església de Santa Maria, monedes de Ponç de Cabrera (1234-1243), bitllets municipals (1936-1939), guarniments de la festa de Sant Antoni i molts altres elements que ja no s’utilitzen i que pertanyen al nostre passat.
Horari: visites concertades.

CAL GASSOL D’ANGLESOLA

Casa pairal d’estil gòtic tardà on s’exposa una extensa col·lecció d’eines, que permeten conèixer totes les tasques que es desenvolupaven al llarg del cicle anual de la pagesia, i reviure alhora la vida en una antiga casa pairal del poble.
Horari: visites concertades al tel. de l’Ajuntament d’Anglesola 973 308 00

ESPAI DEL CARRO D’ANGLESOLA

Interessant col·lecció de carros i eines agrícoles antigues. Podreu contemplar els diferents tipus de carros que hi havia, la seva funció i el seu procés de construcció.
En el museu es recreen dos oficis antics, ja desapareguts i íntimament relacionats amb els vehicles i els animals que els menaven, el carreter i el baster.
S’intenta recrear un espai per reviure les experiències que van forjar el caràcter dels homes i dones d’Anglesola.
L’Espai del Carro s’afegeix a la rica oferta cultural de la comarca i ofereix un passeig per la tradició i la història.
Horari: visites concertades al telèfon de l’Ajuntament d’Anglesola, 973 308 006.

ECOMUSEU DE LA VIDA RURAL DE BELIANES

L’edifici de l’Ajuntament alberga l’ecomuseu del poble que té una interessant col·lecció d’eines i estris de la vida rural,
així com roba i documents d’un gran interès històric i cultural.
Horari: visites concertades al tel. 973 330 139 de l’Ajuntament de Belianes.

ANTIC MOLÍ D’OLI MAURICI MASSOT DE BELIANES

L’edifici està situat prop de l’Ajuntament i data del segle XVII. S’hi troben tots els elements que s’utilitzaven per a l’elaboració i la premsa de l’oli.
Horari: visites concertades al tel. 973 330 139 de l’Ajuntament de Belianes.

CONVENT DE SANT BARTOMEU DE BELLPUIG

Ctra. de Belianes, s/n – Tel. 973 320 292
bellpuig.cultura@gencat.cat, www.bellpuig.cat

Si s’agafa la carretera local que va cap a Belianes, a pocs metres i a mà esquerra hi trobem el convent franciscà de Sant Bartomeu,
una de les joies arquitectòniques de la vila. Fou construït al s.XVI per ordre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola.
Destaca el claustre d’estil gòtic florit, amb elements renaixentistes i uns capitells plens de filigranes.
L’any 1985 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Horari: de dijous a dissabte, de 10 a 13.30 h i de 15 a 17.30 h. Diumenge, de 10 a 15 h . Juliol i agost, de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 15 a 18.30 h

SALA D’ART I PETIT MUSEU ETNOGRÀFIC DE BELLPUIG

Av. d’Urgell, 2- Tel. 973 320 355
Exposició de pintures i recull d’objectes i estris antics.
Horari: visites concertades

LA PANERA DE CASTELLSERÀ

Antic magatzem de gra que pertanyia al Monestir de Poblet fet construir per l’abat Domènec Porta. Data del s.XVI.
En aquest edifici es realitzaven les funcions de recaptar el delmes de Poblet.
L’edifici era conegut com “la botiga del castell” o “ el castell”.
S’hi pot veure encara l’escut de l’abat Domènec Porta, situat tant a la portalada com en una arcada interior.
L’any 1982 l’edifici passa a mans de l’Ajuntament, i és destinat a Casal de Cultura.
L’any 2001 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument històric.
Horari : visites concertades al telèfon de l’Ajuntament 973 610 005.

MONUMENT AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT LLUÍS COMPANYS AL TARRÒS

Situat al peu de la carretera C-53 en direcció a Balaguer hi trobem el Monument en memòria de qui fou president de la Generalitat entre 1934 i 1940,
Lluís Companys i Jover.
Fill predilecte del poble va néixer el 1882 al Tarròs i va anar a estudiar Dret a Barcelona.
Al llarg de la seva vida va ocupar diversos càrrecs com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, governador civil de Barcelona, diputat al Parlament de Catalunya i finalment president de la Generalitat de Catalunya.
El 1939 s’exilià a França i els alemanys el detingueren a La Baule, l’extradiren a Espanya on el 1940 morí afusellat a Montjuïc.
L’escultura de l’artista targarí Antoni Boleda està envoltada d’arbres i arbusts, bancs per seure, una font i una zona de pàrquing.
Horari: visita lliure.

CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS AL TARRÒS

Prop del Monument al President de la Generalitat hi ha el Centre d’Interpretació de Lluís Companys.
Horari: visites concertades al tel. de l’Ajuntament de Tornabous, 973 570 233.

MUSEU LA CORT DEL BATLLE DE GUIMERÀ

Pl. Major, s/n- Tel. 973 303 313 i 648 100 250
museu@guimera.info, www.guimera.info/museu

Antic edifici de l’ajuntament, conegut també amb el nom de “la cort del batlle”.
La planta baixa i la primera planta són espais dedicats als monestirs cistercencs de Vallbona, Vallsanta, la Bovera i el Pedregal.
La segona planta acull un auditori on s’hi realitzen exposicions temporals i s’hi projecten audiovisuals de Guimerà i el seu patrimoni històric.
Horari: obert tots els caps de setmana d’11 a 14 h. Altres dies, cal concertar visita.

MUSEU D'ART MATERN MAGDA SANRAMA DE GUIMERÀ

Ctra. Tàrrega, 62- Tel. 93 441 13 29 i 648 196 161
info@mothermuseum.com, www.mothermuseum.com

El museu està dedicat a la maternitat, hi ha una mostra d’etnologia, art, història, numismàtica, filatèlia, cartells, objectes sentimentals…
Horari: visites concertades.

COL·LECCIÓ GEOLÒGICA LLUÍS FERRER A LA FULIOLA

Av. Catalunya, 43 – Tel. 973 570 013 de l’Ajuntament.
Horari: visites concertades a l’Ajuntament de la Fuliola.

MUSEU D’ARMES I EINES DEL CAMP DE JOSEP PANÉ A LA FULIOLA

C. Àngel Guimerà, 5 – Tel. 973 570 013 de l’Ajuntament .
Horari: visites concertades a l’Ajuntament de la Fuliola.

MUSEU COMARCAL DE L’URGELL A TÀRREGA

C. Major, 11 – 25300 Tàrrega – Tel. 973 31 29 60
museu@museutarrega.cat; www.museutarrega.cat

Visites concertades per a grups tots els dies de la setmana. Consulteu horaris.
Descripció: sala d’arqueologia centrada en el món ibèric, sales nobles de Cal Perelló (s. XVIII – XIX) amb mobiliari del s.XVIII al s.XX, quadres de l’escola pictòrica targarina, biblioteca especialitzada, àrea pedagògica amb tallers per als escolars relacionats amb el món ibèric, sala d’audiovisuals.
Fons permanent d’escultura i pintura d’artistes targarins.
Exposició Tragèdia al Call, Tàrrega 1348, on es pot veure una mostra de la història i el pas dels jueus per la ciutat vers l’any 1348.

De dilluns a divendres, de 10 a 14 h. Dissabtes i diumenges, d’11 a 14 h . De dijous a diumenge, de 19 a 21 h

Horari d’estiu: Juliol i agost, de dilluns a dissabte, de 12 a 14 h

Exposicions temporals: De dilluns a dissabte, de 19 a 21 h. Diumenges i festius, de 12 a 14 h i de 19 a 21 h

MUSEU DE LA MECANITZACIÓ AGRÀRIA J. TREPAT A TÀRREGA

Avda. Josep Trepat Galceran, s/n- 25300 Tàrrega – Tel. 973 311 616
informacio@museutrepat.cat; www.museutrepat.cat

Aquest museu explica la història i el procès de producció de l’antiga fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat.
Forma part de la xarxa de Museus de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Horari: de dilluns a dissabte, les visites són concertades. Diumenges, visita guiada a les 11 h i a les 12.30 h, sense reserva prèvia.

CAL TALAVERÓ, CENTRE D’ART DE VERDÚ

C. de la Font, 20 – Tel. i Fax 973 348 053
gestio@caltalavero.cat , www.caltalavero.cat, www.art-visio.com

Galeria d’art ubicada en una antiga casa del segle XVII, col·lectaria del Monestir de Poblet.
Els Talaveró tenien privilegis amb Poblet per que van deixar construir balcons i finestres a la casa, ja que estava adossada a la muralla del castell.
A l’estable i al graner és on hi ha l’exposició que permet donar a conèixer l’obra d’artistes novells i dels que ja són consagrats.
Horari: visites concertades.

MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE VERDÚ

(antic edifici de l’Hospital de Verdú)- Tel. 973 347 216
Col·lecció arqueològica de Ramon Boleda i exposició dels treballs arqueològics del poblat ibèric dels Estinclells de Verdú.
També hi ha restes d’altres poblats ibèrics com el Molí d’Espígol de Tornabous o restes romanes provinents de Guissona i el tossal Rodó.
Horari: visites concertades.

MAYORAL ESPAI D'ART DE VERDÚ

Pl. Major, 23- Tel. 973 347 049
info@miroataula.cat, www.miroataula.cat

Miró a Taula és una experiència única, la fusió més innovadora d’art i cuina. Una trentena d’obres de Miró dialoguen amb obres d’artistes com Picasso,
Dalí o Barceló, juntament amb una proposta gastronòmica on la Taula i els plats són els grans protagonistes.

Horari: Diumenges a les 13 h prèvia reserva. De dimarts a dissabte, visites concertades

REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLBONA

La història del monestir comença l’any 1153 quan l’ermità Ramon de Vallbona hi aplegà una comunitat mixta d’ermitans.
L’any 1176 havent marxat els homes al Montsant, unes monges vingudes de Tulebras (Navarra) s’uniren a la comunitat i s’integraren a l’Orde del Cister.
L’Orde del Cister estava sota la Regla de Sant Benet, que rebutjava tot allò que era superflu.
Va néixer al segle XI com una renovació monàstica que anava en contra de la riquesa, apostava per l’oració, el treball, el recolliment i l’acolliment de peregrins.

Amb la figura de Bernat de Claravall aquesta orde s’estengué per tot Europa i arribà als monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.
La primera abadessa fou Oria Ramírez. El monestir estava regit per una abadessa i tenia una trentena de monges que es podia comparar als monestirs masculins de Poblet a la Conca de Barberà i Santes Creus a l’Alt Camp.
El prestigi del monestir fou molt important durant l’Edat Mitjana per l’amplitud de les seves propietats, pels monestirs filials que va fundar i per la categoria social de les monges que hi ingressaven, moltes d’elles procedents de la noblesa.
La vida monacal al llarg dels seus 800 anys d’existència mai no s’ha interromput, excepte en època de guerra.

L’església del monestir és de transició del romànic al gòtic. Destaquen els dos cimboris; un és el cimbori llanterna i l’altre el del campanar.
A cada costat del presbiteri hi ha un sarcòfag. Un és la tomba de Violant d’Hongria, segona muller del rei Jaume I el Conqueridor i l’altre el de la seva filla , la princesa Sança d´Aragó.
El claustre, iniciat al s.XII, mostra els diferents estils arquitectònics a cada una de les ales.
La sala capitular del segle XIV és lloc de reunió de la comunitat.
La presideix la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que és de terracota policromada.
A l’inici de la nau major hi ha la bella imatge de la Mare de Déu del Cor, de pedra policromada i obra de Guillem Seguer, que data del segle XIV.

La capella de la Mare de Déu del Claustre on es conserva la imatge de Santa Maria, que data del segle XII i fou restaurada al segle XIV.

La plaça era el lloc destinat al cementiri de les monges i més tard s’enterraren sota el claustre.
A la paret de l’església hi ha adossats diferents sarcòfags.

L’any 1931 el monestir fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

INFORMACIÓ I HORARIS:

Estiu: (de l’1 de març al 31 d’octubre)

De dimarts a dissabte, de 10.30 a 13.30 h i de 16.30 a 18.30 h

Diumenge, de 12 a 13.30 h i de 16.30 a 18.30 h

Hivern: (de l’1 de novembre al 28 de febrer)

De dimarts a dissabte, de 10.30 a 13.30 h i de 16.30 a 17.30 h

Diumenge, de 12 a 13.30 h i de 16.30 a 17.30 h

CONSULTEU HORARIS PRÈVIAMENT

www.monestirvallbona.cat, e-mail: vallbona@monestirvallbona.cat

Tel. 973 330 266

ESPAI MUSEÍSTIC DEL CINEMA - COL·LECCIÓ JOSEP M. QUERALTÓ

Col·lecció de més de 20.000 peces amb objectes relacionats amb el món del cinema. Hi ha una sala que homenatja al Sr. Queraltó, amb mostres de ràdios i objectes de so que traslladava d’un poble a un altre.
També hi ha llibres, cartells, reculls de premsa…
Horari: visites concertades a l’Oficina de Turisme de Vallbona de les Monges, 973 982 500, turisme@vallbonadelemonges.cat

FUNDACIÓ TEKHNIKÓS DE VERDÚ

Tel. 973 34 70 05, 685 846 079
fundacio@tecnikos.org, www.tekhnikos.org

Tekhnikós, fundació amb seu a Verdú constituïda el juny del 2002, desenvolupa mitjans tècnics, programes i serveis, amb l’objectiu doble d’ oferir propostes pròpies i d’acollir projectes aliens en l’àmbit del que avui en diem societat del coneixement.
Treballant línies d’activitat diferents, els programes INTERACCIÓ, PLANETARI, DOCUMENTS i MÚSICA ajuden a persones amb discapacitat, fan educació en el camp científic, difonen presencialment i per xarxa produccions culturals i aporten mitjans tècnics per a la promoció de la música i dels músics.
Horari: visites concertades.